Emergenza refudames e politiches ambientèles

Giu 09

Sperlongèr de egn la programazion te noscia Provinzia de la sceltes strategiches per desgorjer l refudam che resta, ne à portà a n stat de emergenza. La costion é stata prejentèda dant da dut te Consei di Ombolc dal Responsabol del Servije Stojan Deville e da la Conseiera del Procura Martina Pederiva e dapò te la Jonta del CAL. Colun él l problem? Co vegnei gestii nesc refudames? 

 L refudam che resta, fin al meis de otober del an passà, l vegnia portà te desćèria Ischia Podetti che ajache la era piena la é stata serèda. Per ge fèr front a chesta mencianza la Provinzia à dezidù de orir endodanef la desćèria de Imer e Monclassico, ma se trata de soluzions temporanes ajache la pruma vegnarà desmetuda de jugn e la seconda de otober. Endèna che la Provinzia libra fora post te la desćèria Ischia Podetti, l’à envià via gare de apalt per portèr l refudam fora de Provinzia ma nesciugn à tout pèrt. Per chest, l risech de no saer più olà portèr l refudam che resta, l’é reèl.

L fat de no poder serèr l prozess de desgorta del refudam che resta te noscia provinzia, porta a n gran smaorament di cosć percheche i impianc de desgorta é privac e i gestores fèsc l priesc che i vel, bèsta dir che dal meis de jené de chest an per desgorjer chel che resta sion passé da 160 euro a 225 euro a tonelèda. I Coluna fossel la soluzion?

Cognon pontèr demez dal fat che no l’é possibol pissèr de desferenzièr deldut l refudam, che l refudam l vegn fat e donca l’é de besegn de troèr soluzions che mude l refudam te na oportunità per l sentadin. La soluzion l’é la realisazion tempestiva de n impiant de termovalorisazion, gassificazion o autra soluzion. I sistemes modergn de depurazion perveit che vegne creà manco emiscions, chestes les vegn controlèdes tras monitoraje e mesurèdes ogne dì. Amò apede l’é da conscidrèr che la gestion en autonomia de n impiant porta ence oportunitèdes percheche, descheche sozet jun Busan, la combustion del refudam crea calor per l telesciudament de duta la zità.

Se per la realisazion de n impiant nos podon demò fer prescion politica ti confronc de l’aministrazion provinzièla, per fèr na bona regoeta desferenzièda podon amò se miorèr. Cognon stèr ascorc a che che peton tel bidon del refudam che resta, l 50%  l’é material che pel benon vegnir desferenzia desche l’organich che  l’é amò  l’20-25%. Chest comporta cosć en più per vardèr fora  l refudam. Cognon ence osservèr a che che meton te la regoeta desferenzièda. Percheche i posse vegnir zedui ai consorzies de filiera, i refudames cogn vegnir peté demez a na vida giusta e zenza impurità. Te la embaladures lijieres chesta impuritèdes passa via l 35-40%; chest vanifichea dut l lurier e i corispetives per la valorisazion del material regoet!

Ti meisc che vegn l’Aministrazions de Comun cognarà fer sceltes strategiches per adatèr si sistemes de regoeta del refudam ai neves oblighes pervedui da la pianificazion provinzièla. La sceltes cognarà ence tegnir cont de la situazion de emergenza e de la calità de la regoeta desferenzièda.

Martina Pederiva

Conseiera de Procura per l’Ambient, l’ecologia e la gestion del refudam

Lascia un Commento:

Leave a Comment: