Na gran atività per i Servijes sozièi del Comun General  de Fascia

Giu 01

Noscia Sorastanta e Conseiera de Procura Mirella Florian ne met dant i projec e la scomenzadives endrezèdes ti desvalives setores per miorèr l bon stèr de la comunanza de Fascia. 

Stimade fasciane e Stimé fascegn, 

somea che pian pian fossane do a jir fora da la pandemia e donca se spera de jir de retorn a na vita normala olache no ge vel più aer tema anter de noi, se pel endò se scontrar e se pel pissar a nosc davegnir con mingol più de otimism. 

Ma se da na man chest pel esser zeche che ne fasc contenc, da l’autra no podon desmentiar che l é jent che padesc per via de na vera che somea jir inant. Cognon dir che te noscia val de Fascia no l é mencià l spirit de solidarietà che l se à palesà col meter a la leta cartieres per ge dar alberch a chisc peres enfughé che cogn sciampar da sie paisc lascian ló dut chel che i à.

“Da soi podon far pech, ensema podon far n muie” 

Descheche à dit Helen Keller scritora americana, ativista politica, dozenta, pioniera di deric de le femene, sorda e orba da l’età de 19 meisc: “Da soi podon far pech, ensema podon far n muie” e cree che chest sie stat ence l pensier che se à metù dant chele persone che se à troà per meter a jir na scomenzadiva de solidarietà, de fradaa che à tirà ite n muie de volontadives, privac e enc publics. 

N develpai 

Desche Conseiera de Procura del Comun General de Fascia voi ge sporjer n gran develpai a duc chi che se à dat ju fin ades e che i seghitarà a dar na man te desvalive maniere a na vida che chisc enfughé posse troar te noscia comunanza n azet e n calor de umanità do aer passà momenc de dolor e de paura per chel che sozet te si paijes. L é dalbon rie veder chel che sozet te l’Ucraina e la tristeza, la pascion che se veit ti eies de chesta pera jent.
Volesse ence ge dir a le familie che ge dasc alberch a jent sciampada da la vera de se oujer al Servije sozial se le aessa debesegn de valch. 

L Servije sozial l se à dat jù per meter a jir n cors de talian per i enfughé che l’é te val, e na colaborazion con l’Agenzia del lurier per ge dar l met a chesta jent de se enscinuar tel marcià del lurier. Per far cognoscer miec noscia realtà l é stat endrezà na vijita al Museo ladin a na vida che i podesse cognoscer ence valch de noscia cultura. 

Scomenzadive e projec de noscia unità per l sozial 

Te chisc meisc l Comun General tras i Servijes Soziai à metù a jir desvalive scomenzadive che voi portar dant per far n rendicont sozial e per ge dar l met a la jent de Fascia de cognoscer miec chesta istituzion. 

L Desch de solidarietà 

L Desch de solidarietà – Tavolo di Solidarietà che l é stat metù su dal Consei de Procura ai 23 de november, te chisc meisc l se à scontrà più oute per meter a jir azion soziale de miorament de la calità de la vita de jent che vif condizion senestre. 

Sensibilisazion su le malatie rare 

La scomenzadiva, stata ai 28 de firé, “Lumes empeèdes su la malaties rères” metuda a jir dal Servije sozial del Comun General e dai assessorac al sozial di Comuns de Fascia col patrozinie de la Federazion Taliana Malattie rare UNIAMO e de l’Azienda Sanitara de Trent, l’à abù suzess percheche l é stat na viva colaborazion da man de jent de Fascia che vif con chesta sort de malatia, desché Rosanna Verra, Elena Catellani, e autres che voi rengraziar. Con chesta scomenzadiva, che à vedù ence la partezipazion del Zenter de Coordinament Malatie Rare de l’Azienda Sanitara de Trent, del Coordinament Trentin Sociazions Malatie Rare en Rei, de la Sociazion Bambi e de n muie de sociazions che se tol a cher i malé, l Comun General l’à volù sparpagnar te anter la jent la cognoscenza de chesta sort de malatie e soraldut meter a jir na rei a sostegn di malé e de le familie. Voi ge sporjer n develpai ai dozenc e arleves de la Scola de musega “Il Pentagramma” per l conzert. L é stat bel veder la solidarietà e la desponibilità a far zeche per i autres. 

Co le femene per na sozietà miora 

Chest an l Comun General de Fascia ai 8 de marz per la festa de le femene, l à volù recordar e rengraziar dute chele femene che se tol cura di autres: femene che se dasc jù tel volontariat zenza se spetar nia de retorn, portan na sensibilità che la é demò da ele; femene ucraine che te nesc paijes le se tol cura de la jent de età e de persone scherpente; femene che te chest moment senester te l’Ucraina le padesc a cauja de la vera che portarà demò desperazion e meseria e le sciampa dalonc da ciasa per salvar i fies lascian i omegn a verejar. Ejempies virtuousc per le neve generazion a na vida che se posse dassen sperar de aer, tel davegnir, na sozietà miora. 

Tagesmutter Coa di picui per nesc fantolins 

L Statut del Comun General de Fascia l perveit l trasferiment volontar da man di Comuns de desvalive funzion e ti ultimes tempes l se à tout su l’ativazion del sistem di servijes sozio educatives per i fantolins, le Tagesmutter e la Coa di picui col se meter dant chisc obietives: ge sporjer ence a la jent 

de Fascia na Coa di picui: sion la soula val del Trentin a no aer n servije de chesta sort; meter a jir politiche acioche femene e omegn posse aer la valiva oportunità per l inseriment tel marcià del lurier; tegnir cont di deric di fantolins, sotrissan l doer di genitores de i rencurar; portar inant la colaborazion co le autre istituzion educative e co la scola che é sul teritorie e con duc i sogec che se cruzia di fantolins. Tagesmutter e Coa di picui donca i podarà dar responete spezifiche e che se adatea ai besegnes de le familie e ai besegnes di picui tras soluzion desvalive dal pont de veduda strutural e de endrez. 

Star ben a scola 

L Comun General de Fascia ge à fat a la Scola Ladina de Fascia la proponeta del projet “Star bene a scuola – Star ben a scola” desche sostegn a la genitorialità e i lo à ence sostegnù dal pont de veduda finanziar. N projet per pissar a l’emportanza de la continuità te la relazion educativa anter dozenc de la scola popolara e de la scola mesana e su l’aleanza educativa anter dozenc e familie. L é pervedù ence n spazie de confront anter scola e Servije sozial per rejonar su situazion senestre che pel esser miorade de gra al dialogh anter cheste realtà. L é entervegnù Daphne Bollini psicologa e Enrica Ricciardi formatora. 

Zentres de enconter e Cura Ensema 

L é stat portà inant la valorisazion del projet Cotura Café tras l lurier fat da le sociazion Le Rais, Inout e Oltre.
Ence i Centri d’incontro, che i se aea mingol fermà co la pandemia, i é endò ponté via semper aló dal Cotura Cafè resservé a persone che à problemes de relazion cauja malatie neurodegenerative. 

Cognon dassen sensibilisar dintornvia l vegnir veies de la popolazion e i prumes problemes leé al besegn de cura che doventa semper più gran. Ence per chest l é stat metù a jir n auter bel projet che l é Cura Insieme, n percors de formazion per recognoscer, sostegnir e valorisar la part del caregiver che deida na persona de età de familia. L projet l é stat pissà da n grop de lurier metù adum da raprejentanc de la Provinzia de Trent, di Servijes soziai del Comun General, de l’APSS, de l’UPIPA, de la Fondazion Franco Demarchi, de Consolida e de la Consulta provinziala per la sanità. Chest cors de formazion per caregivers perveit laboratories rec da profescionisć sanitares e soziai del teritorie. Te vigni scontrèda-laboratorie se podarà se confrontar e sperimentar a na vida direta le pratiche drete per la gestion e l’assistenza. 

N eie ascort a le profescion sanitare 

L é na gran ciarestia te le profescion sanitare, mencia dotores e infermieres ence te noscia realtà e per chest l Comun General à envià la dotora Anna Brugnolli Diretora del Polo Universitarie de le profescion sanitare a far na scontrada per la popolazion e una per i studenc de le clasc aute de la Scola Ladina per ge far cognoscer miec chisc lurieres con chela che i podessa troar l post segur na outa fenì la formazion. 

Atività da d’istà 

N auter entervent de gran valuta l é chel fat dal Comun General per le atività da d’istà per garantir l paament del personal che ge stasc do ai bec che à valch dificoltà o besegnes speziai. Chest ge dasc l met a chisc bec de esser touc ite desche i autres te dute le scomenzadive metude a jir d’istà da le desvalive sociazion per i Comuns de la Val. Co la bela sajon se mef via l projet ex intervent 19 ades chiamà intervent 3.3 D. L é n projet di lurieres sozialmenter utoi che l Comun General fasc co la coprativa soziala Aurora e che vegnarà portà inant per rencurar l vert ti Comuns de noscia val. L é na maniera per smaorar l’ocupazion e per ge dar na possibilità a sogec deboi che fasc fadia a se enscinuar tel mond del lurier. 

L distret de la familia 

L Comun General de Fascia à envià via n intervent de calificazion del teritorie che se ouc al ben star familiar aldò de la creazion de n Distretto per la famiglia tras l strument de la “certificazione territoriale familiare” aldò del art. 19 de la lege provinziala 1/2011. Chest percors perveit de troar fora sociazion che é a una col sostegnir l family mainstreaming e che dessema al Comun General, che l sarà a ciaf, le se met dant per scomenzar n percors che a jir inant l tirarà ite dute le sociazion che fasc zeche per le familie che vif te Fascia. Endana l é stat envià a tor part duc i Comuns de Fascia, la Ciasa de Paussa, la sociazion Rencureme, la Crousc Checena e la Crousc Biencia. 

L Desch teritorial per le politiche soziale 

L é stat metù su l Desch teritorial per le politiche soziale Tavolo Territoriale per le politiche sociali che l é n organism de consulenza e de proponete pervedù dal art. 13 della L.P. n. 13 dai 27 de messèl 2007, col doer de tor su i besegnes del teritorie e formular proponete per l Piano sociale di comunità – Pian sozial de comunanza. De chest vegn rejonà miec chiò de sot. 

Voi ge sporjer n gran devalpai a dute le persone che laora ti ofizes del Servije sozial (assistenti sociali e amministrativi), a dute le femene che laora a ciasa de le persone che à besegn (assistenti domiciliari) ma ence a duc chi che à a che far con l Servije sozial. A dute cheste persone la recognoscenza per l lurier che le fasc per l ben de noscia comunanza. 

ANTEVEDER: per entener i besegnes e troar resposte concrete 

Al scomenz de mie mandat aministratif desche Conseiera de Procura del Comun General de Fascia con delega al sozial, me é domanà coche aesse podù troar fora e analisar i besegnes de noscia comunità, sotrissan l besegn de far en prescia na enrescida sun chest, a na maniera che l Comun General posse dalbon meter a jir i servijes che serf per chi besegnes e per dar responete concrete. Pean via dai besegnes dapò se podarà ence meter ensema rei teritoriale e cordanze istituzionale per responer a chisc besegnes a na vida neva, ence con la proponet de servijes inovatives. 

Chesta analisa di besegnes se marida dalvers col lurier del Tavolo Territoriale per le politiche sociali che cogn meter ju l Piano Sociale di Comunità, pervedù da la L.P. su le politiche soziale nr 13/2007 co la speranza che l posse vegnir fora da na projetazion condividuda. 

L lurier che pea via no l metarà demò al luster i besegnes, ma l sarà bon de valorisar ence dut chel che l é jà sun nosc teritorie e l podarà esser de enteres ence per le aministrazion di Comuns. 

L Pian sozial de Comunità l é emportant percheche l vidarà l’atività de chesta aministrazion fin al 2025.
Sion ponté via dal besegn de scutar i sentadins de Fascia, prum de dut i medemi componenc del Desch, interlocutores preziousc ajache i cognosc l teritorie e dapò l é stat contatà e tout ite neves sogec che à podù palesar si besegnes, co la consaputa che chel che i disc pel servir a miorar la vita de duta la comunanza e didar l ent publich a meter a jir atività, scomenzadive concrete e servijes aldò de le desvalive situazion. 

N auter besegn che é troà desche aministradora l é stat chel de far cognoscer miec l Servije sozial atif sun nosc teritorie per passar via i sospec e i pregiudizies che l é amò te chest setor per far capir che l é n organism indispensabol per didar e sostegnir l ben star de le persone, l mudament e l svilup sozial. 

L Desch teritorial per le politiche soziale 

L Desch teritorial per le politiche soziale l é organism de consulenza e proponeta pervedù dal art. 13 de la L.P. n. 13 del 2007 con chisc obietives: tor su la domana del teritorie tel setore de le politiche soziale; didar a troar fora e analisar i besegnes; meter ju proponete per n Pian sozial de Comunità. 

De chest Desch fasc part persone che à na gran voa de far e de lurar ensema, con capazità e creatività per l ben comun:
– la sotescrita, conseiera de Procura per le politiche soziale e sanitare del Comun General; 

– Paola Rasom, responsabola de l’U.O. di Servijes sozio-assistenziai del Comun General;
– Cipriana Tomaselli, referenta de l’Area Familie/mendres di medemi Servijes sozio- 

assistenziai;
– Lucia Dellagiacoma, assessora politiche soziale Comun de Sèn Jan e raprejentanta di Comuns de val;
– Doris Fosco, assessora politiche soziale Comun de Cianacei e raprejentanta di Comuns de val;
– Federico Corradini, Sorastant de la Scola Ladina (sost. Renata Rasom, referenta Scola Primara);
– Elisa Zanet, referenta del Servije Cure Domiziliare de l’APSS;
– Barbara Bravi, presidenta de l’APSP de Fascia;
– Dominique Bertolini, responsabola del Zenter per l Lurier de Fascia e Fiem;
– Maria Donata Pederiva, referenta de la Coprativa soziala Progetto ’92;
– Laura Bonomi, diretora de la Coprativa soziala Oltre;
– Matteo Dallabona, referent de la Coprativa soziala Le Rais;
– Alessandra Rizzi, referenta de la Coprativa Laboratorio Sociale;
– Gianni Rizzi, referent de Anffas Trentino onlus;
– Thomas Zulian, referent de la Coprativa soziala Inout; 

– Giuliano Pellegrin, referent per la Sociazion di Club alcologics teritoriai de Fascia;
– Annalisa Zorzi, presidenta de la Sociazion Rencureme (sost. Roberto Nizzi vizepresident); 

– Laura Simoncelli, desché canzelista per verbalisar e per la comunicazion soziala del Desch 

Apede ai componenc del Desch teritorial per le politiche soziale, te chest percors l é Marilisa De Luca del Servije Politiche Soziali PAT e Mirella Maturo de Non Profit Network – CSV Trentino, che le farà part del Desch de Regia, ensema ai esperc e al Servije soziale, col compit de monitorar e valutar dute le fase de lurier. 

Veronica Sommadossi e Luca Sommadossi del Studie Tangram l é i esperc che arà na enciaria più operativa, per vidar le desvalive atività tant daite del Desche che de fora, con na soravarda metodologica per didar l lurier de coinvolgiment del teritorie ence travers strumenc neves de partezipazion e inclujion. De fora sarà dapò duc i stakeholders formai e informai, coordené dal Studie Tangram. Se trata donca de n percors fat ensema a noscia comunanza chiamà Anteveder, sostantif e verb ladin che disc dalvers che che volon far: volon esser ascorc a veder dantfora e veder ite per anter per troèr fora i besegnes, dapò i analisar e donca enjignar le resposte per secodir al miec chisc besegnes de noscia comunanza. 

Tel dizionarie DILF, te la definizion del sostantif “anteveder” se lec: “accortezza; avvedutezza; intuito; intuizione, perspicacia; presentimento; preveggenza; tel verb: “intravedere; predire, presentire; prevedere; pronosticare; presagire; “estens.” intuire”. Me piasc donca pissar a chesta parole ence tel segnificat de “veder aldelà”. 

L aspet enteressant l é che chest percors l é n vero laboratorie olache ogneun tol part a na vida dinamica, con soe idee e soa sensibilità, ma tel medemo temp duc doventa ence ativatores te la realtà de chela che i fasc part. 

Mirella Florian,

Conseiera de Procura del Comun General de Fascia

Sorastanta de la Neva Union Autonomista Ladina 

Lascia un Commento:

Leave a Comment: