I lurieres de la Comiscion afares istituzionèi del Consei General

Giu 01

A beleche n an da sia costituzion (dai 21 de jugn del 2021) la Comiscion afares istituzionèi del Consei General del Comun General de Fascia l’à smaorà l ciamp de sia ativitèdes per scuerjer la maor part de la costions che per solit no les vegn descoretes fora te Consei General ma che tel medemo temp les à na emportanza strategica per l bon funziament e la parbuda de l’ent.

Belapontin per chesta ultima rejon, estra a aer portà junsom l’iter (peà via del 2012) per la revijion del stem del CGF, aproà a la fin de otober del 2021 da la Jonta de la P.A.T. dò l’ultima delibera del Consei General de oril del 2020, l’é stat tout cà da la comiscion la proponeta de regolament (amò sot forma de sboz) per disciplinèr la doura del simbol, de la bandiera e del gonfalon del CGF. Amò apede, la comiscion la é dò a lurèr, se confrontan col Secretèr del CGF, su l’adozion de la medaa e de la fascia per la fegura del Procurador desche raprejentant de l’ent con n recognosciment a livel costituzionèl desche l CGF. 

Sot l’aspet de la scomenzadives politiches e de promozion di enteresc de la comunanza, dò aer pontà via (desche scrit te l’ultima edizion de chest boletin) coi lurieres per meter en esser n regolament che l discipline la costituzion de la Consulta de Fascia per la valiva oportunitèdes, la comiscion la é ruèda a n test definitif del regolament, che l’é stat aproà (a l’unanimità) co la deliberazion 4/2022 del Consei General dai 11 de mèrz del 2022.

Enceben che la Consulta la sie n organ de consultazion de l’istituzion de chela che la fèsc pèrt, chest regolament aproà dal Consei General l vel ge dèr a la Consulta ence na funzion de garanzia e de impuls a l’azion aministrativa de nosc teritorie. La volontà de meter a jir n organ “de-politicisà” la é stata al zenter de la discuscions da man de la comiscion, soraldut vardan de no meter a jir n duplicat de orghegn jà en esser desche l “Desch teritorial per l sozièl” del CGF. Endèna la redazion del regolament, l’é stat scutà l parer no demò di aministradores e personal del CGF, ma ence l’opinion de personalità esterne ative te chest ciamp a livel provinzièl.

L’é stat fat fona reflescions e modifiches funzionèles a la creazion de chesta Consulta ence dal pont de veduda di strumenc che l Comun General e la sezion operativa de noscia istituzion la podarà meter a la leta de la Consulta per portèr dant sia scomenzadives e sia atività de enrescida sul teritorie. Te chesta fasa l Comun General, dessema co la categories identifichèdes dal regolament enstes, l’é dò a se dèr jù per ruèr a la nomina di 7 componenc (estra l president che l fèsc jà pèrt de derit) che podarà ge dèr sostanza e sbunf a la Consulta.

Na costion de chela che la comiscion afares istituzionèi l’à scomenzà a rejonèr dai prumes meisc de chest an, l’é chela de elaborèr na lingia de criteries ogetives da meter en doura per l’erogazion di contribuc a la sociazions del sport che l’é sul teritorie del Comun General de Fascia. La funzion de noscia comiscion, te chest cajo, l’é chela de dèr n input a la disciplina de coche vegn dat fora i contribuc finanzièi ti desferenc Comuns de Fascia, pontan via da l’ent de referiment e coordenament de noscia val, l Comun General de Fascia. Da chiò la comiscion l’à tacà a se confrontèr tant col Conseier de Procura a la politiches per l sport che con chi che vif l mond sportif en pruma persona, scomenzan a valutèr l’elaborazion de criteries indicatives che, dò esser stac metui ite te n regolament aldò, i pel favorir tant la convergenza de vijion che l coordenament en cont a la distribuzion di contribuc, tegnan cont de l’emportanza no demò teritorièla ma ence storica e inovativa de noscia sociazions del sport.

Tinultima, col zil de sostegnir l’evoluzion de noscia istituzion, conscidran ence l mudament multi-livel che l’é dutentorn, noscia comiscion la se à metù dant de analisèr a na vida più fona e comprensiva l Statut del Comun General de Fascia, per chel che jà te la legislatura passèda l’era stat proponet modifiches. Enceben che no sie n iter legislatif sorì e curt, l’inovazion aministrativa e di pilastres, sun chi che chesta la se poja, l’é n element fondamentèl per arsegurèr a noscia istituzion n davegnir de gran peis e valuta te noscia comunanza.

A inom de la comiscion afares istituzionèi del Consei General del Comun General de Fascia

Francesco Gabrielli (president)

Lascia un Commento:

Leave a Comment: